Paraules…

Llibre de Sinera (Salvador Espriu)
XV
Assentiré de grat, car només seʼm donà
Dʼalmoina la riquesa dʼun instant.

Si podien, però, durar
la llum parada, lʼordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt de cada cosa que he estimat!

Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles dʼalbardans,
hem dit els mots que són la sang
dʼaquest vell poble que volem salvar.

No queden solcs en lʼaigua, cap senyal
de la barca, de lʼhome, del seu pas.
Lʼestrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i seʼn va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que sʼesborren a mar.